U.E PETRA 2-1 C.E ESPANYA

Fotografies del partit

Diumenge 17:00 Hores. NA CAPITANA.

Alineació:

U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Lopez, Servera, Amengual, Roig, Juan Carles(l.Servera), Mascaró(Montero), Serralta, Pujades i Huertas(T.serralta).

ESPANYA: Torres, Tugores(garcia), Vives, Moya, Mas , Molina(velenzuela), Nevado, Garcia, Salinas, Ferragut(esteve), Rojas(oller).

Gols: 1-o minut 39: Juan carles després d'agafar l'esquena a la defensa de l'Espanya bat a Torres. 2-0 minut 45: Huertas després d'un rebot de Torres marca a plaer.2-1 minut 79: Garcia després de un retxàs a una falta marca sense oposició.

Arbitre:senyor Lonón Garcia, va estar bé fins al moment de expulsar a cosme sense sentit, però per el que veig només li ha apuntat 1 groga. va amonestar a Huertas, Juan carles, roig, Cosme i Serralta per aprt del Petra i a Garcia, Garcia II, Salinas i Velenzuela per part de l'Espanya.

Crònica:

A vegades la vida es cruel, et creus que es més bò de fer una cosa de lo que realment ho és, el resultat a vegades es dur (com pot ésser quedar a punt d’escalar el Everest, i quedar-hi en el intent), d’altres no són tan tràgiques però fan mal igual(sino que li diguin a l’Espanya). Jugar sense pressió et molla les cames, el cap i el pensament, t’alliberes d’ un pes del damunt i les idees són més clares, no veus tanta boira per pensar ni et falta el aler . Ahir el partit es presentava un poc gris, fins i tot un poc molt diria jo, però es demostra el que tantes vegades t’ensenya el futbol, que no només de calidad es viu, també es necesita entrega, lluita i sacrifici. El Petra ahir li faltava bastante calidad, algo aixi com un 50%, sense Mestre, Toniet, Femenies, Santan ni Vanrell, quasi la meitat de l’equip al once habitual, però els que van entrar el van suplir amb ganes de correr i lluita, el resultat ja es sap. Teniem davant l’equip del senyor Feliu, bon entrenador, millor persona.Res m’hauria agradat més que ajudar-li però no va poder esser. El nostres gols foren obra de Juan carles en un contraatac on deixa en evidencia la defensa de l’Espanya i va demostrar la seva velocitat i l’altre fou del debutant Huertas, tot fe i velocitat, falta li fa depurar la seva técnica, però té tens de sobra. El seu gol el van marcar després d’un retxàs de la barrera en una falta. Començarem per el principi.....

Els primers minuts el Petra va sortir “grogui” com aquell nin que va a clase enperdalat i necesita que el profesor li pegui una bofetada o dues i li digui que la clase ja ha començat, que estigui atent, que sino no s’enterarà de res, aixi que els de Feliu van surtir molt enxufats i van estar a punt de marcar en dues ocasions clarísimes però Monroig les va desbaratar. Mentrestant el Petra s’anava despertant i agafant un poc de que anava es tema, Juan Carles demostrant el que ja es sap, una pilota per ell i una per els altres, apart d’això i de la seva actitut de superioritat que mostra com si ell fos na claudia shiffer enmig del camp de futbol i els altres fosen na Maria patatilla, destacar que es sense dubte dels millor posadors de faltes de la categoría, va fer dos pals i va fer tremolar al porter rival cada vegada que es disposava a xutar una falta. El primer gol va arribar en el minut 39 en un corner tret per part de l’Espanya on la pilota es pasada a Juan carles en mitj del camp, qui en velocitat s’en va dur de manera clara els defensors, pareixia que anaven amb un parell de marxes menys, i va definir amb aire de crack. A partir d’aquí els de Feliu van mirar d’estirar les linies però poc més perill van crear en la primera part, i el Petra creava ocassions o bé en faltes botades per Juan Carles, o bé en corners amb l’astretegia. En el minut 45 va arribar el segon del Petra quan més mal fa, en una jugada un poc confusa on Pujades es va internar per l’esquerra però el defensor va ficar la punteta abans que ell pogues xutar, la pilota va anar entre els tres pals i va rubutjar aixi con va poder Torres i va caurer a peus de Huertas, que en totes les ganes del món va empenyer la pilota. Primer gol seu amb el primer equip. Aixi es va arribar al descans.

En la segona part el mateix que a la primera, el Petra emperdalat pensant més amb sa calor que feia que amb es partit, als 3 minuts apunt va estar de marcar l’Espanya, en una jugada on el davanter va agafar l’esquena a bonnin i de volea apunt va estar de batre a Monroig. Després dels primers minuts el Petra va tornar a posar-se les piles i les conexions van començar a funcionar, mentre l’Espanya intentava marcar un gol que almenys, li donas un poc de vida, un poc d’esperança per creure que podia remontar o com a mínim empatar, i va adalantar molt la seva defensa lo que es igual a agafar esquenes a “tutiplé” si tens en Juan Carles i en Huertas al teu equip, i aixi fou, però el Petra no acabava de matar el partit, mascaró a la treta de un corner tot sol va xutar alt, quan ja veia l’extasis i la gloria, però hi ha coses complicades en la vida i una es que mascaró faci un gol, Pujades en va tenir un altre però quan esta davant porta es mostra nervios com si tengües una agonia per marcar molt gran, i el seu xut no enten de termes mitjos, només a rompre, ha de fer de carnicer al porter. I Petra no seria Petra sense el show amb l’arbitre, sense haver-hi una expulsió de misterios sin resolver, Cosme fou expulsat per dir-li de tot a l’arbitre, però lo bó es que no era ell, sino la gent del pùblic, al Petra mania es poc lo que li tenen els arbitres, es digne d’estudi, sense cap dubté. A continuació arribà el gol de l’Espanya en una falta feta a la frontal per part de la defensa, on el xut va pegar a bonnin i la pilota va anar a caure als peus de Garcia que va tenir temps de cridar a la seva al.lota i dir-li que vengües fins a Petra a veure el gol que faria, 2-1. A partir d’aquí molt de temps perdut i moltes interrupcions, com es típic i poca cosa més aixi es va arribar al final del partit.

Una altre vegada el Petra ha demostrat que els equips de la zona alta els hi van “como anillo el dedo”, i que la seva lacra ha estat la confiança amb els equips d’abaix, per això està a meitat de tabla. Destacar l’actuació de Amengual, viejo zorro que ha estat practicament fora jugar tot l’any i ahir es va reivindicar qual Piquè pareixia, aixi com també bona va esser l’aportació dels juvenils Huertas i Romero.


El dandy-Monroig- tres intervencions seves van llevar lés ilusions a L’espanya.

El crack-Juan Carles- Apart del tema de la pilota, va demostrar lo perillos que es amb les faltes i amb espai a l’esquena.

El millor-Amengual-Va estar molt bé en el cruce i va estar inspirat en la sortida de la pilota.Va demostrar perquè va jugar una eliminatoria a la copa del rei....ajajjaj.

Vaja dia-M.serralta- molt desubicat i nervios durant tot el temps.

Els pardillos- Arbitre- Com pot expulsar a un jugador si ell no a dit res? Això només pasa a Petra.

Desde aquí desitjar el millor a Sebastia Feliu, que li vagi bé a on entreni i guanyi sempre, menys dins Petra……

U.D ALARÓ 2- 1 U. E PETRA

U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Servera, Amengual, Pujades, Femenies(T.serralta)(M.serralta), Santan, Vanrell, Juan carles, Toniet i Mestre.

U.D ALARÓ: Canet, Mieres, Pieres, Amengual(reynes), Roselló, Daviu(Campins), Delicado, Garcia(pons), d'sa(sbert), Ramis i Martinez.

Gols:1-o minut 4: Una falta picada a l'área on remata de cap delicado.2-0 minut 54: Pons es planta davant Monroig i defineix. 2-1 minut 89: Juan carles en una falta molt llunyana on la pilota pega al travessany i entrà.

Arbitre: Molt molt casero i terriblement malament. A la jugada clau del partit nomes van rebre els visitants i a més d'un el va expulsar sense sentit, ell tot sòl es va carregar la segona part. Va amonestar a Pons i a Pieras per part del Alaró i a Monroig per part del petra, va expulsar en vermella directe a santan i en dues grogues seguides a Mestre.

Crònica:

Alguns futbolistes confonen un camp de futbol amb el teatre i es confonen ells mateixos pensant que són actors envers de jugadors, això va pasar el dissabte a Alaró, lo dolent del futbol regional es que no hi ha càmeres de televisió, ni aquells super objectius de les càmeres fotogràfiques que deixin constància del que pasa, del qui fingeix i el que no, xerraré amb primera persona perquè som un dels implicats l'altre ho és Pons, cal dir que lo únic que va fer l'arbitre bé es amonestar a Pons per fingir una agressió (hay casi plorava del mal que li feia) que no va existir si cas només en el seu cap d'actor i poc jugador de futbol, perquè això no es fa, a més que la gent que hem coneix sap que per res del món faria de Pepe. Aquesta jugada va desencadenar una serie d'aconteixements que com no podriem ésser d'altre manera el perjudicat va ésser el Petra, al Alaró "ni tocarlo...", quant més d'un va rebre enpeses i qualque cosa més. Bé d'això en parlaré més envant. A més a qui ningú parlarà ni de villaratos ni de favoritismes a certs equips perquè seria absurt, però asseguraria que en les categories regionals hi ha molts més "amaños" de partits que en la 1 i 2 divisió però i de molt, perquè sino no hi ha explicació. Ja veniem avisats de que l'arbitre tenia més d'un company per l'equip local i equivocats no hi estavem.
Vagi per davant que no pot servir com a excusa de la derrota tots els factors externs del partit i tots els aconteixements, però aquets partits contra els 4 primers si han servit de qualque cosa és per demostra que el Petra no els hi es inferior en res, menys amb la classificació. Dissabte el petra li va donar un bany però un bany d'aquets impressionants amb algües i sals de jugar a futbol al Alaró, testimonis n'hi ha molts, i qui digüi el contrari serà per forofisme perquè els propis aficionats de l'afició local aixi el van dir a més d'un jugador de l'equip visitant. Els seus gols van venir un de una falta després que l'arbitre es pasas desde el minut 1 fins el 4 pitant 8 faltes a favor de L'alaró fins que una va acabar en gol, el seu segon gol fou en part un regal nostre i en part m'hauria agradat veure si era legal la posició de Pons. El nostre gol va esser obra de Juan Carles en una falta llunyana. Destacar a tot l'equip que va ensenyar al segon classificat com es juga a futbol, van correr tocar i pressionar i en la primera part els van pasar per damunt a l'Alaró.Bé començarem per el principi...

Els primers 5 minuts va esser un acos de L'alaró al Petra, on l'arbitre va pitar faltes a favor d'uns i va obviar faltes a favor dels altres. En una de les 8 faltes d'aquets primers minuts va arribar el gol on una pilota penjada a l'àrea gran del Petra va propiciar que delicado posas una pilota al pal contrari on Monroig poc va poder fer. A partir d'aqui el Petra es va fer amo i senyor de la pilota i del joc, l'Alaró encalsava hombres, el Petra tocava i tocava, no van tardar amb arribar les ocassions el kaiser va fer un pal, santan no va creuar lo suficient la pilota perquè no hi arribàs Canet i la més clara on Vanrell quan ja veia la claror i l'extassis a un metre de la porteria el defensa amb la punta del peu va lograr treure la pilota. De l'Alaró no es va tornar a tenir noticia fins el minut 45 on Amengual apunt va estar de fer el segon (que hagües estat totalment injust) en un xut aferrat al pal i amb botet a davant el porter, però Monroig va enviar a corner. S'arribà al descans amb un 1-0 totalment injust, vist lo vist.

La segona part el güió poc va canviar fins que en el minut 54 una pilota perduda per part de Toniet al mitj del camp va propiciar un contraatac i amb una pilota posada al buit Pons va encarar a Monroig i va marcar, m'hauria agradat veure si era o no fora de joc, però bé això es un altre tema. Després arribaria la jugada del partit ón una pilota a l'esquena de la defensa Monroig surt i rebutja amb el genoll i Pons entre de manera desproporcionada i un poc més i hem arrabasa el cap, jo li vaig a demanar explicacions mentres ell feia comedia enterra com si tengües mal no se de que i el meu peu a lo millor està en un pam i poc de la seva cara i de cop i volta i per obra de l'esperit sant es posa les mans a la cara i comença a jemegar com si li hagües pegat una puntada, i el lio ja va estar montat, el seu capità en ve i enpeny com tots(després hem va demaanr disculpes), que es va montar una picabaralla, amb tot això l'actor principal i fins i tot l'oscar li podriem donar està al terrar cridant de mal imaginari, el que ve després ja el he contat expulsió de mestre i de Santan. L'arbitre i l'Alaró ja tenien el que volien, partit resolt. A partir d'aquesta jugada el partit va acabar romput i l'Alaró no va encertar a fer gol amb les oportunitats que va tenir. En els darrers minuts Juan Carles va treure una falta molt llunyana en principi sense perill, però va tirar a porta i la pilota va pegar al pal i va entrar. Aixi acabà el partit, no content l'arbitre amb tot el que havia fet, en el tunel de vestidors(o això posa l'acte) Toniet les hi va dir "no valeis una mierda" quan ell estava a més de 30 metres dels arbitres amb el seu pare, aixi es que conve fer-se mirar segons quines coses, perquè ja sabiem que L'Alaró havia de guanyar si o si, però hem d'anar un poc alerta a fer oi.


El Crack- Femenies- va demostrar que es un pivot defensiu com mana, llàstima de la seva lessió.

El Dandy- Juan carles- Una falta seva molt llunyana ben tirada fou el gol del Petra.

El millor- tot l'equip- es va esforçar al màxim i en 9 homes i tot va plantar cara.

vaja dia- Pedro Pons- se ha equivocat no direm de feina sino de joby, actor i dels bons hauria d'esser, a més de la poca moral i molta cara que se ha de tenir per fer el que va fer.

Els pardillos- trio arbitral- van venir amb una causa i aixi ho van fer, totalment desacertats i molt caseros, sabien a na que venien...

U.E PETRA 3-1 C.F POLLENÇA

Alineació:

U.E.PETRA: Monroig, Bonnin(M.serralta), Pujades(Tòfol), Servera, Roig, Femenies, Juan Carles, Santan, Mestre, Toniet(T.serralta), Vanrell(victor).

C.F Pollença: Nadal,Rotger, Dietmar, Martorell, Morro, Mora, Gelabert, Aroca, Castanyer(Bestard), Orejuela(Caimari).

Arbitre:
D.Manuel Jesús Lopez. Va estar mitj bé, un poc caserro i pitant bastantes faltes a favor del Petra, però no va tenir cap jugada polèmica, ni penalts ni jugadors expulsats,només l'entrenador visitant. Va amonestar a servera,bonnin,roig,femenies i Juan carles per part del Petra i a Rotger,Gelabert, i martorell per part del Pollença.

Gols:
1-0 minut 7: jugada individual de raul que driba a dos contraris,xuta i monroig rebutja i la pilota cau a peus de Aroca,que sense oposició marca. 1-1 minut 66: Juan carles tira una falta desde la frontal que toca a la barrera i despista a Nadal que no pot fer res. 2-1 minut 79: després de una treta de una on nadal rubutja li cau la pilota als peus de Mestre que no desaprofita l'ocassió. 3-1 minut 86: una falta treta per Juan carles on Santan remata al segon pal tot sol.

Crònica:

Jo compararia el Petra amb un videojoc, un videojoc d'aquells que tots de petits ens hem deixat les 25 pessetes i els dits, jugant els bars dels nostres pobles, eren jocs que t'anaven donant vida agafant bonus, corets o estrelles, això depenia del joc i de l'epocà que era, que et permetien avançar, no morir en l'intent i tenir esperançes fins el final. Això li pasa el Petra, cada vegada que està mitj moribunt i que perd, i les opcions se li escapen, agafa vida, engancha de nou(aunque estigui molt enfora) dons el poder quedar amunt, l'acabar la lliga amb una cara guapa, esperant ésser retocada amb una bona cirugia per a l'any que vé intentar estar entre els top. El partit d'ahir va clarificar que l'equip no té por a res i a ningú, i que simplement si no té 10 punts més que el durien a lluitar per l'ascens ha estat per coses de la vida, per accidents(que per tot n'hi ha), i per una mescla de relatxament i de conformisme de l'equip. A part d'això el Petra també hauria de sebre cuant i on surtir motivat i veure els perills que tenen segons quins equips. El jugador clau del partit per part del Petra (ja que per part del Pollença està més que clar), fou Juan Carles, jugador "rebelde" i "xupon" fins a extrems casi inaguantables, però que té la tècnica i la velocitat com per desquiciar al rival, si algú es pogues ficar dins el seu cap i ensenyar-li que no es una d'aquelles paletes de pin pon que duen una pilota aferrada i que es seva, si volgues ja que pot tocar i desmarcar-se en velocitat, otro gallo cantaria, però està clar que no es aixi, té les seves coses bones i dolentes, i punt. Ahir va participar en els tres gols, perquè una de les seves virtus es posar les pilotes de cine i no cualsevol cine, sino un d'es bons. Seu fou el primer de falta, els altres dos van venir de dues faltes tretes per ell. De l'altre equip destacar per damunt tots i en molt diferència a Raul Mora, que va fer un set, un vuit, i un nou a la defensa del Petra, ell tot sol va crear pràctiment totes les oportunitats del Pollença, i no exiger gens, poca cosa més a dir del Pollença, que per estar ells alla d'alt i podriem estar noltros, vist lo vist en els dos enfrentaments. Bé començaré per el principi....

La primera part comença amb un ritme pausat,els dos equips es tentajaven poc va durar a apereixer l'alma del Pollença en una internada va fer dos barrets las dos defenses es va plantar d'avant Monroig i va xutar, el porter va poder treure el xut amb la cama però va anar a parar a peus de Aroca que més tot sòl que es darrer gran Hermano dins sa casa va marcar. El Petra pràcticament no es va inmutar i va anar a lo seu, i va començar el repertori de pals, fins a tres un darrera l'altre va tenir el Petra, com si el pàl tengues un iman i la pilota es ves atreta cap a ell, juan Carles, santan i el kaiser van fer els tres pals practicament en 20 minut. El marcador vist lo vist era injust pero ja es sap com es el futbol es aixi, Raul com sino va disposar de una altre ocasió clar per marcar, va rebre aprop de l'àrea petita i amb un metre va regatetjar a bonnin dos pics li va fer una croqueta i casi cualsevol plat, va xutar i Monroig va rebutjar amb cmolts d' apurs a corner. Abans del descans el Kaiser va tenir la seva per empatar i posar justicia al partit, però la pilota li va caure a la cama esquerra i va xutar de manera anti estètica, la pilota la va rebutjar Nadal. Aixi va acabar la primera part.

La segona part va començar igual que la primera, el Petra dominant i el Pollença a la contra, Vanrell aprop va estar de inaugurar el casiller per part del Petra a una falta llunyana però Nadal a mà canviada va rebutjar a corner. Després el Kaiser va tenir un remat dels que no falla, no perdona mai, però mitj pensant que havia pitat fora de joc va tirar en desgana com qui tira per tirar sense voler fer gol i va tornar a aturar el porter. A n'auqest moments un pensa que tot es mala sort, que sempre la sort cau del mateix costat(va esser el que pensava jo a n'aquells moments) i dit i fet, una falta xutada per Juan carles rebota a la barrera, cosa que despista a Nadal i va servir per fer l'empat. A partir d'aqui el petra va mirar de anar a cercar el gol que li donas la victoria i el Pollença també es va tirar cap envant i va surgir una jugada clau, que ja ens han fet més d'una vegada, perquè a Petra els jugadors que es posen davant la barrera no se si posen per fer guapo o planta, perquè tapar la pilota "va a ser que no", el Pollença va estar viu, van treure mentres l'aritre apuntava targeta(crec que això tampoc es pot fer,però bé) i Raul es va quedar en tot sòl sense que ningú el molestàs davant Monroig, va tenir temps de pensar com celebraria el gol i va xutar, Monroig va estirar la cama però la pilota només la va rocar i amb la ma casi sense sebre com la va treure. Cal dir que el destí es aixi i 5 minut després una falta posada aixi com se han de posar(entre els tres pals) rebutjada per Nadal va caurer els peus del Kaiser que no se li poden donar tantes oportunitats, va xutar i va marcar el 2-1. el Pollença es va tirar per envant però a 5 minuts del final una altre falta treta magistralment per Juan Carles(obviarem tot lo que va "xupar" la pilota i tots els regats innecesaris que va fer durant el partit) Santan va entrar com un obus i va rematar a plaer en el segon pal. Degut a n'això l'entrenador del Pollença va esser expulsat perquè es queixava de les moltes faltes que van pitar a favor del Petra, si hagues vist els desastres que ens han fet a noltros els arbitres hauria callat, perquè no el va fer tan malament l'arbitre, només que va pitar moltes faltes a devora la seva àrea, i el partit aixi acabà, amb el Petra guanyant a un equip que es jugava mitja vida.

Tornar a donar les gràcies a l'afició que va venir a ajudar a l'equip, i espera el dissabte que ve guanyar a dins Alaró que també es juga la vida en el partit.


El crack-Juan carles-. obviant tot el dit abans, va estar participatiu en els tres gols.


El dandy-Monroig- l'aturada seva a Raul va esser una unió de sort i de agilidad.


El dur- Servera- Reperteix a tot lo que es mou i més, li sobren ganes i tot.


Vaja dia-Pujades- ens té acostumats a fer grans exibicions, ahir no va pujar cap vegada i va perdre més d'una pilota a derrera.


Els pardillos- barrera- tots els que estaven per devora la pilota a n'aquella falta.


El millor-Roig- crec que va fer un partit molt complet, sense esser titular mai ,va donar la talla i la pilota amb ell derrera va tenir molta més sortida.

C.D Consell 3-2 U.E Petra

Bé, aunque ningú hagi demanat es comentari, no el he fet perquè hem vaig perdre la primera PART i només vaig veure la segona, a més havia d'estar més pendent d'es crack que d'es futbol, i per fer un comentari mal fet i normal m'estim més no fer-ho, jo me he de ficar dins el partit per inspirar-me, supos que dissabte contra el Pollença si que el faré perquè o bé estiré a la banqueta o bé jugaré, de totes maneres dir que a dins el vestuari es van viure coses que no s'haurien de repetir, l'equip està per fer pinya i la gent se ha d'ajudar una amb l'altre.

esperem demà guanyar, desde aqui convit a tothom a venir a veure al partit a les 16:00 hores a NA CAPITANA,

VISCA EL PETRA

U.E PETRA 2-2 LA SOLEDAD "EL SHOW DE GABY"

U.E PETRA: Monroig(cosme),Bonnin,Servera,Mascaró,Serralta 1,toniet,Femenies,vanrell(Roig),Serralta 2, Juan carles, Mestre(santan)

PILARES: Manu, Valiente, fiol,blanco,Terrones, molina,barrado,campuzano,villaalba,gonzalez, fiol.(algùn error i deu haver perquè no tenim l'acte)

Gols: 1-o minut 10: centrada de toniet desde la banda dreta i mestre remata de cap superant a Manu. 1-1 minut 30:Molina de penalt.1-2 minut 40: Molina,de penalt una altre vegada.2-2 minut 75: mestre remata de cap un corner tret per Juan carles.

Arbitre: Senyor Gabriel Canaves. Malament, molt dolent en l'arbitratge, va pitar dos penalts que sòls estaven dins el seu cap, a més es va mostra molt riguros amb les targetes i amb les expulsions,va expulsar a Monroig, Serralta i Tano per part del Petra,les targetes no les sabem perque no va fer l'acte al camp de futbol,per tant no al tenim.



A vegades, la vida et dona sorpreses, sorpreses que surten de la lògica, de lo que tocaria haver estat, de lo típic. A Petra ahir es va donar el cas, sobren les paraules, els fets, els pensaments, per descriure el que es va viure a Na Capitana. Creure que es podia remontar un partit amb 2 jugadors menys tota la segona part era de locos, i locos devien estar els jugadors del Petra, perquè apunt van estar de girar la truita, la lògica i totes les lleis aritmètiques, es va acabar empatant però s'agues pogut guanyar.

He titulat la crònica com el show de Gaby, perquè no es pot agafar de una altre manera, fuig de tot pensament raonable, de lo creible, que lo d'ahir, no fos més que un show, una cosa preparada, no es posible que fos de realitat, sense preparar res, i tocava haver un guió escrit,unes directrius a següir, marcades, com a poc dins el cap del senyor Gaby,perquè no domés va expulsar a Monroig i a serralta abans del descans, sino que a més els 2 gols del Pilares foren desde els 11 metres, i quins penalts, fuig de lo més aqui i de lo més enllà,cuant un arbitre comença el partit volgüent esser el protagonista, malo!Cal recordar que en 2 partits que el senyor Gaby ha arbitrat el Petra ha expulsat un total de 7 integrants del Petra, entre jugadors i còs tècnic,i si això no es un show, que algù vengüi i hem digui que es.
Els gols del Petra foren obra i gràcia del Kaiser, que defineix on i cuant toca, come els elegits, els tocats per la vareta dels gols. Destacar la labor de tot l'equip, que va suar i va correr lo que no està escrit, es a n'aquets partits on es demostra que el Petra té, i tendrà equip per mirar més amunt, intentar-ho l'any que ve, sempre i cuant no es desfacin els jugadors, es segueixi amb el bloc i amb les idees d'enguany, malament aniria sino fos aixi.Bé, començaré per el principi....


El partit va començar d'una manera molt diferent a la cual es podia imaginar, tenint en compte que al davant es tenia el 5 classificat, el Petra va surtir a per tot, a arollar, com aquella cosetxadora que va a segar i no deixa res dret(hem de fer de fora-vilers no?), com qui té fam i no li basta arros brut i vol porcella, i no li basta i vol postre, en fam, molta fam va surtir el Petra, el Pilares les veia venir i no sabia ni de on. Haviat arribà el primer gol, Toniet caul alves va pereixer, va mollar un centre perfecte, el Kaiser amb temps per anar a fer un cafè i pensar com havia de celebrar el gol va definir. El partit no es que estàs controlat, estava amarrat i amb un nuú ben fort per part del Petra, però per obra i gràcia de l'àrbitre va començar el seu particular show, en una falta a uns 5 metres de la frontal per obra i gràcia l'arbitre pita penalt, no cal dir que ningú va veure res, i que els jugadors del pilares anaven cap enrrere perquè es pensaven que havia pitat fora de joc, però va pitar penalt no es sap perquè, misterio sin resolver, o quien sabe donde?perquè jo encara cerc es penalt i no el he trobat, sens dubté obra per analitzar a "quinto milenio" amb en Iker Jimenez . A més que els jugadors del Pilares més d'un i de dos es van posar a riure com que ni el creien. Va tirar el Penalt i monroig a punt va estar a mà canviada d'aturar-ho, però al final la pilota va entrar dins la porteria. El Petra no s'en va anar per res enrrere va veure i va sentir que el partit era seu, Vanrell a centro un altre pic de un excelent Toniet va tenir el 2-1,era més facil que endevinar s'escala de multiplicar d'es cero, però es cap digem-ho aixi no es el punt fort de vanrell, i en tot a favor va tirar la pilota a defora. Just després va arribar el segon penalt, bé, més bé dit piscinazo, perquè si una cosa queda clara, es que es mister del Pilares l'es ensenya a caure bé, però que molt bé, a n'els seus jugadors, terrones va agafar l'esquena a la defensa del Petra i es va plantar tot sol a davant Monroig, va ratallar i el porter va allargar la mà, terrones va trepitjar la munyeca de Monroig(el se tant bé perque duc els seus tacos marcats), i per obra i gràcia de l'esperit sant cau i a més crida i gemega de mal, molt bé nin, un poc més i et donen l'oscar, i el show de Gaby va continuar pitant penalt i no suficient amb això, va expulsar a Monroig, cuant la pilota no anava direcció a porteria sino a corner. Després de la que es va montar , tirà el penalt molina i va marcar gol a Cosme, que havia entrat en el lloc de l'expulsat Monroig. No content amb això l'arbitre abans d'arribar al descans va expulsar a Miquel serralta per doble groga, cuant en serralta i les seves entrades no fan mal ni a una mosca. Aixi s'arribà al descans amb el Petra fuit( i per no estar-hi) i el Pilares més content que a un que li toca sa loteria, perquè dos penalts,bé direm dos (espejismos) de l'arbitre, dos gols.

La segona part va començar uns 20 minuts tard degut a que l'arbitre veia perillar la seva integridad fìsica (i jo ho crec!), i va demanar la presència de les forçes de seguretat de l'estat, xerrant amb bastò d'es picoletos. A punt va estar el partit de no continuar i les forçes de l'estat intentant mediar amb el pùblic perquè la cosa es calmès, cosa que provocava l'efecte totalment contrari a l'esperat, dili tu a un nin petit que no toqui una cosa, que la tocarà més. Bé l'arbitre es va dignar a surtir i la segona part es va reanudar el Petra amb 9 jugadors, i el pilares amb 11+1. El Petra sofria molt però molt, perquè cada contraatac del pilares era perillos, però aquesta vegada tothom es va unir per la causa, i es va fer pinya, si un corria, l'altre corria més, es a n'aquets partits es on es veu qui està fet una bomba i qui una croqueta, va destacar apart de femenies (aquest ja se li dona per suposat) Toniet, que va lluitar, defensar, i atacar per part iguals. El Petra va començar a crear perill amb les conexions J.carles-Kaiser, que més prest o més tard acabaria donant els seus fruits, i aixi fou, en un corner botat per Juan carles la pilota va anar a parar dins l'àrea petita, el porter manu no logra rebutjar i la pilota arriba al cap del kaiser que va ramatar amb el cap a 2 metres de la linia de gol. A la grada va vibrar i es va celebrar moltísim el gol, que anava a demostrar que el pùblic agraia la entrega de l'equip. Uns minuts més tard el Kaiser va tenir la glòria,l'extasis,el paradis en un contraatac on Santan li va cedir la pilota i cuant més d'un i de dos ja somiava amb celebrar-ho va ramatar fluig, a les mans dels porter. El partit va acabar amb el Petra més aprop de fer el tercr que el Pilares.

Aixi si, això es el cami a seguir, d'aquesta manera es pot fer disfruta a l'afició i als propis jugadors, tot Petra ha estat orgullòs d'aquest partit.



El crack-Kaiser- dos gols seus van donar l'empat al petra, es segurament el millor 9 de la categoria.


el dandy-toniet- dues centrades per enmarcar, més el desgast que va fer i lo que va defensar, un dels seus millors partits.


el millor-tot el Petra- se ha de destacar a tot l'equip, que va lluitar i correr per una mateixa causa, i en una mateixa direcció.


vaja dia-senyor Gaby- malament, es poc lo que va fer aquest arbitre, no va endevinar ni una, a més d'estar fuit tot el partit.


els pardillos-Pilares- la cara que els hi va quedar als jugadors de l'equip després de anar guanyant amb dos homes més, i no saber matar el partit.

Desde aqui donar gràcies a l'aficció que ve anar a animar a NA CAPITANA.

GRÀCIES A TOTS.

SANTA CATALINA 2-0 U.E PETRA

Sta catalina:cabrera, riera(lara), nicolau, pereja,frau(carrasco),sanpedro(molina), sala(hidalgo),Darder,gomila,noll(font) i bergas.

U.E Petra: Monroig, Bonnin(lopez),Servera,mascaró(amengual), Pujades(serralta 2); Santan,Femenies,Toniet(juan carles),Serralta, Vanrell,mestre.

Arbitre:Senyor Coronado Manjilla, va estar regular, molt casero,i deixant perdre molt de temps a l’equip local, va amonestar a juan carles,bonnin,pujades i amengual per part del petra, i a nicolau per part del Sta Catalina.


Gols: 1-o minut 34: Noll rep dins L’àrea grossa de un corner i remata ajustat al PAL.2-0 minut 85 Carrasco:culmina un contraatac i defineix tot sol a davant Monroig.


Lo difícil en la vida no es tenir èxit,es mereixer-ho, el Petra crec que no el mereixia, l’equip hauria de mostrar una unió més forta, més sòlida, si l’any que vé es vol intentar l’asalt a la gloria. A petra es necesiten menys critiques, menys envejes, menys xerrar malament dels companys;crec que en part crea tot això estar a un poble on tothom es coneix, i no ajuda molt, sempre hi ha les envejes,les ràbies que es té la gent. El vestuari s’hauria de desintoxicar, dir les coses clares i bé, tot aniría millor. La relaxació de l’equip era patent en tot moment,com qui torna de un Spa,la tensió era mínima,el Sta Catalina tot el contrari, motivadísims,tensió al màxim. Crec sincerament que els hi servirà de poc, baixaràn a no ser pasi un gran miracle, perquè aquest equip apart de fè, té poca calidad, una especie de Real Madrid(obviant les distáncies). Al Petra hi havia jugadors que jugaven tocats, altres amb el freno de ma posat, altres en massa patxanga damunt del dia anterior, i aixi va anar. La alineació fou l’esperada per a tots, ara bé, l’equip no va furular en cap moment, el motor gripava i li faltava gasolina, les conexions eren desestrosses, un altre vegada el Petra estava perdut, molt perdut, més que en Monroig dins un “todo a cien”,que en Tano dins una classe de modals,que en Bonnin dins una classe de poesia i romanticisme....un xut a porta per a cada equip la primera part, a la segona poca cosa més. Ningú, no destacaria ningú, l’únic en Femenies, que li es igual si fa fred,calor o neu, les seves piles són duracel, i duren molt més que les dels altres. Debut d’en Juan Carles, seus foren els dos xuts a porta de la segona part, però va demostrar el que ja sabiem,1 pilota per a ell, i una per els altres. Pot ajudar a l’equip perquè té calidad i si l’any que ve continua pot esser un jugador important per aconseguir l’objectiu, però vol fer gol abans de rebre la pilota, encara massa enfora de la porteria, per arribar-hi ha de pasar massa pancartes i sempre quedarà travat a alguna...Els gols encaixats, 1 l’enessim de corner i l’altre agafant la defensa amb bragües perquè jugavem amb 1 menys a derrera. Això si, jo no se si per devers Sta Catalinat tenen els peus de plom perquè les pilotes fortes era poc lo que anaven, a més de tenir el seu delanter que li direm en AH! Perque no el tocaven i ja tenia aquesta paraula a la boca, també la lesió del pulmó pujades, que es va lesionar i serà baixa contra el Pilares.Bé, començarem per el principi.



L’equip va començar tocant, però tocant sense sebre on era el nord, on hi havia l’objectiu, l’equip rival espera a derrera com la serp que espera que la seva presa es despistí, basta un segon per tirar-se “ a tumba abierta”, una vegada les cartes ja estaven girades es va veure que cap dels dos equips les tenien bones, no hi havia ni projecte de color ni parelles de res, però com sempre qui pega primer pega dues vegades,i aixi fou, com no a un corner i per obsequi de la cuina del Petra, on el jugador contrari va tenir tens a dins sa cuina de fer-se un cafetet i menjar un parell de galletes, després va marcar aferrat al pal imposible per a cualsevol cuiner. El Petra no va millorar amb el gol, però va disposar de la millor oportunitat per empatar,on una centrada de la banda rematada per el Kaiser es va trobar amb el peu del porter rival. Aixi s’arriba en al descans.


La segona part va seguir el guió de la primera, el Petra intentant trobar fugues dins la defensa del Sta Catalina, pereixien picapedrers intentant tomar un pared de bloquets amb un pala, es va pasar a defensa de tres, però el Petra res de res, tots els xuts totes les aproximacions tenien un destí...la red, però la red grossa de derrera de la porteria, no es xutava a porta, la porteria pereixia que tirava un repelent a la pilota i no hi havia manera.El canvi de Juan Carles per Toniet va canviar el panorama(cal dir que nhi havia d’altres de més canviadors), seus foren els dos xuts a porta, en dues faltes llunyanes, que no van causar més problemes que un corner, aunque almenys van anar a porta, suficient per millorar les derreres 20 faltes tirades per part dels nostres llançadors. En tot això que va arribar el segon gol, en una pèrdua de pilota al mitj del camp i deixant un forat per el centre més gros que el de la capa d’ozó va entrar el seu davanter, tot sol previa mitja enpesa de Bini, que no va sebre si fer-li falta o no, el davanter va definir i s’acabà el partit.

Esperem que això servesqui per esser més humils, per a moments futurs que s’hauràn d’afrontar i es necesitarà experiencia, i que aquest bloc es mantengui, per el bé del Petra.

El millor- Femenies- un segur a tot risc complet, el més regular de tot l’any.

El dandy-J.Carles- seves foren les ocasions de les faltes, on les va tirar en cert perill.

Vaja dia-Santan/Serralta- un jugant lesionat i l’altre desubicat.

Els pardillos-U.E Petra- la cara de beneit que ens va quedar a tots després del resultat.

U.E PETRA 6-1 CAMPANET

Dissabte,16.00hores. NA CAPITANA.



alineacions:

U.E Petra:Monroig,Bonnin(serralta),Mascaró(Víctor),Servera,Pujades,Femenies(Roig),Santan(Bini),Toniet,T.serralta,Vanrell(Tòfol) i Mestre.

Campanet:Martorell,Mir(Amengual),soler,Aguilo,Pons 1,tugores,Pascual,Candel,Pons 2(Amengual),Candel 2,pons 3.

Arbitre:Senyor Durbai Gonzalez,va estar bé, aunque va mostrar masa cartulines grogues per el que fou el partit,sis grogues al Petra i una vermella, i 1 groga al Campanet.

Gols: minut 2:1-0: Santan remata de cap tot sol dins l'àrea gran. Minut 24:2-0T.serralta en jugada individual marca de Vaselina.Minut 54:3-0 Toni Serralta de nou,marca.Minut 70: 4-0:Pujades,després de una gran centrada de Mestre marca a plaer dins l'àrea petita.Minut 79:5-0: Pujades en jugada individual i regatetjant a un parell de contraris desde dins l'àrea petita consegueix marcar el quint.Minut 84:6-0: Amengual després de un corner es planta tot sòl a davant martorell i de tir creuat marcà.Minut 90: 6-1:Nogales, en centrada de Soler desde la banda marca a botepronto.


El futbol, com la vida, són estats d'ànims, si està deprimit,apagat, sense ànims de fer res,està clar quin serà el resultat. A més, el futbol el esser un joc col.lectiu, l'estat dànim es contagia rapidament, com un virus. Les cares, els fets, les paraules,són els estimulants i els refletxes dels estats d'ànims i de inmediat es transmeten, es pot pasar de l'eufòria a la tristesa en un moment. El Petra i el Campanet viuen dos estats d'ànims totalment antònims, això les hi és suficient a uns per veurer-se amb opcions per lluitar per les primeres plaçes, i l'altre abocat al descens.No fa tant, els dos equips eren practicament idèntics, l'ùnic que canvia es el pensament i el pensament del grup. Primer de tot, dir que els jugadors del Campanet(si estimen el club i el futbol) han de lluitar, correr, i no donar cap pilota per perduda,però això no servirà de res si primer no es conciencien, es canvia la mentalitat de l'equip,han de creure i confiar que seguiràn a 1ª Regional, fer pinya. Pens(desde la meva humil posició), que el Campanet hi es a temps, ha d'agafar el tren,és ara o mai, té jugadors en calidad com per mirar de sortir-ne,Tomeu Pons, Soler,Candel, Comas;bons jugadors, millors persones. I direu: a que ve aquest anàlisi del Campanet?Doncs perquè molts són amics meus,i esper que surtin d'allà baix. Desde aqui donar ànims a n'en Joan pons,que es va lessionar en una jugada fortuita amb en Bonnin, que vos puc asegurar que lo derrer que volia era anar-li a fer cap tipus de mal, desde aqui animar-lo, i esperam que es recuperi haviat.
I que dir del Petra?Doncs que per envant, és dificil agafar el grup capdavanter,però es pot intentar, el partit fou bastant plàcid, els 5 minuts Santan ja havia marcat, destacar l'actuació de Pujades amb dos gols,que parexia que el jugadors del Campanet eren seadets i en Pujades un Ferrari, També va millorar T.serralta, aquest jugador es totalment desconcertant,o tot o res, ò 0 ò 100, el dissabte va correr,va estar lluitador, i va marcar dos gols,un amb bastante de calidad. També com no destacar a Bonnin, que poc a poc s'afiança al lateral dret, i també destacar l'aportació extraordinaria de Bini,que va fer 1 gol,no sabia ni com celebrar-lo...Bé començarem per el principi........

Desde el minut 1 el Petra va dominar, com qui juga a sa loteria i ja sap que es seu número es el que tocarà,el destí era clar i inaludible per a la majoria, el Petra amrcaria i si podia goletjeria, i així fou. El minut 3 Santan va rematar una centrada perfecte desde la banda amb el cap, bé(o amb el pèl,perquè li deu pesar més que es cap), estava més tot sòl que en Neil Armstrong quan va trepitjar la lluna, i va marcar sense despentinar-se(jajaja), el campanet estva moribunt, sense sebre que fer, si anar envant o enrrere, amb això que va arribar el segon, on Toni serralta va demostrar la seva calidad(aunque la demostra poques vegades), i va definir per damunt Martorell en certa facilitat. A partir d'aqui el Petra va perdre el nord, com qui té agafat el timo del vaixell ben fort i de cop i volta l'unplen de sabó i patina i comença a descontrolar-se, el campanet va veure i va creure que era el seu moment, i a punt va estar de doner un gran ensurt, Candel després de una pilota mal rebutjada per Monroig va estar apunt de marcar, però la mà del porter evita el gol,després arribaren dues ocasions seguides en un corner que Monroig, en certes dificultats va poder rebutjar, aixi s'arribà al descans.

La segona part va començar sense un dominador clar, però el segon gol de Serralta fou clau, el Campanet va quedar mort,com aquell boxeador que lluita per reanimar-se,es posa aigua per el cap i intenta respirar, sobreviure, però de cop i volta es troba amb ina dreta inapelable que el deixa K.O, doncs això fou el que va pasar, a partir del tercer gol, el campanet no va existir, Pujades va demostrar la seva calidad i en dos gols més va liquidar el partit.Després arribaria el gol més estrany,no per la forma del gol, sino per el seu autor, Bini que havia pujat a rematar un corner es va trobar sense voler en una pasada de pujades, que el deixa tot sol davant el porter, Bini es posa a tremolar, i va pensar:que faig? he de despejar que es lo meu,però després va raonar,joer però si es porter no es Monroig,per tant això es s'altre porteria, donc xutaré,cual kaiser va pareixer,amagant i tombant el porter abans de marcar,no sabia ni com celebrar-ho,com qui li toca sa loteria i no sap que fer. Al final amb el Petra relaxat,el campanet va fer el gol de l'honor, on el seu punta, va definir perfecte la centrada de Soler, i aixi acaba el partit.


El crack-T.serralta- va fer dos gols i va mostrar la seva millor versió.


El dandy-mestre- un obus al pal i dues pasades de gol seves varen ser de lo millor del partit.



El millor-pujades- dos gols seus, i la seva potencia, van destacar per damunt els altres.




vaja dia-Campanet- No es varen trobar en tot el partit,desanimats,i sense motivació.




El dur-Tòfol- va entrar revolucionat,i en 10 minuts ja estava expulsat per dues grogues ben merescudes.